El potencial educatiu que ofereixen les WebQuest va més enllà de la matèria en sí. Els objectius a assolir des de cada assignatura es relacionen amb els de les altres en una eficaç transversalitat que la mateixa estructura i dinàmica col•laborativa que genera la WebQuest, i que afavoreixen enormement el treball de molts objectius i competències interelacionades, la configuren com una eina idònia per a treballar tot tipus de continguts i garantir-ne l’eficàcia del procés en desenvolupar-les a partir de les recomanacions de Bernie Dodge. (Més informació a Internet:
http://webquest.org/index.php).
Concretament en la WebQuest analitzada, "Fem una revista Intercultural", que la podeu trobar a:
Concretament en la WebQuest analitzada, "Fem una revista Intercultural", que la podeu trobar a:
http://www.xtec.es/~nalart/Fem%20revista/index.htm tenim una idea magnífica per a desenvolupar amb els/les alumnes. L'anàlisi realitzat de la mateixa, ens fa pensar en possibles millores com ara en comptes de fer una revista, generar un blog. Si bé Núria Alart i Guasch, l'autora d'aquesta WebQuest, emfasitza en la importància de la reflexió a partir de l'anàlisi a base de treballar les diferents intel•ligències en cadascun dels processos proposats, també és cert, que potser seria millorable amb activitats que ofereixin més col•laboració i consens entre els participants i amb una avaluació que en comptes d'analitzar el resultat final, es centri una mica més en els processos, passa a passa, de manera que es puguin proveir ajuts per part del professorat configurant un procés d'ensenyament-aprenentatge en què la figura del/la mestre desenvolupi un rol més proper als alumnes al llarg de tot el procés allà on hi hagi una necessitat concreta.
Com a psicopedagogs/es, hem de ser capaços/es d’abastir necessitats educatives d’un ampli espectre, analitzar-les i orientar-les vers possibles solucions. En les WebQuests tenim una eina que ens pot permetre l’elaboració de materials que ajudin a donar resposta a aquestes necessitats ja que afavoreixen una metodologia sistèmica i sobretot transversal, amb l’atractiu afegit que tenen les noves tecnologies.
Des de l’assignatura Diagnòstic en educació, se’ns va insistir molt en analitzar el QUÈ, el COM i el QUAN de tots els processos d’ensenyament – aprenentatge. Crec que la metodologia i eines que se’ns han mostrat a l’assignatura Interculturalitat i Educació, es poden integrar molt bé dinàmiques d’acció concreta tenint present no únicament la diversitat cultural, sinó la individualitat de cadascun dels alumnes. La metodologia aplica l’aprenentatge significatiu; la construcció del coneixement a partir de situacions personals que deixen espai a la diversitat i la fan idònia, sobretot si tenim present que a les nostres aules i, a la societat en general, es fa necessari, cada cop més, incidir en la particularitat del individu/a i en el seu procés d’aprenentatge, des del consens i els esforços de tots/es; des del saber-se part integrant i útil del mateix procés d’aprenentatge.
Val a dir que el caràcter transversal implícit en la Interculturalitat del que ja s'ha parlat anteriorment és un tret fonamental que afavoreix no únicament un desenvolupament cognitiu dels seus continguts a aquest nivell, sinó també la fan idònia per a afavorir les interrelacions entre, les associacions de pares, famílies, i la societat en conjunt, ja que la tots/es esperem solucions a situacions que en l'actualitat i des de tots els àmbits socials, semblen adquirir un grau de complexitat bastant alt. Són moltes les veus que s’han pronunciat al respecte, però tal i com proposa Martiniello (1998) , "...els contactes cada vegada més freqüents entre civilitzacions propicien el cosmopolitisme global i no pas el conflicte generalitzat entre civilitzacions", en una crítica als raonaments del llibre de Samuel Huntington (1997) en què en parlar del “xoc entre civilitzacions”, ens presenta una confrontació pràcticament inevitable.
Aportar solucions encaminades a re-interpretar la realitat evitant els prejudicis marcats majoritàriament pel desconeixement, passa per l’anàlisi objectiu i la creació d’estratègies i eines apropiades que facilitin la tasca educativa des de la reflexió, el consens i l’adaptació permanent. Els educadors/es, mares i pares, i Institucions estem cridats també a la reflexió i a establir nous camins que esdevinguin resposta a aquestes necessitats, des de propostes actuals, obertes, participatives i crítiques. El psicopedagog/a pot orientar, posar en marxa estratègies que ajudin a adquirir compromisos envers aquestes necessitats educatives.
Com a psicopedagogs/es, hem de ser capaços/es d’abastir necessitats educatives d’un ampli espectre, analitzar-les i orientar-les vers possibles solucions. En les WebQuests tenim una eina que ens pot permetre l’elaboració de materials que ajudin a donar resposta a aquestes necessitats ja que afavoreixen una metodologia sistèmica i sobretot transversal, amb l’atractiu afegit que tenen les noves tecnologies.
Des de l’assignatura Diagnòstic en educació, se’ns va insistir molt en analitzar el QUÈ, el COM i el QUAN de tots els processos d’ensenyament – aprenentatge. Crec que la metodologia i eines que se’ns han mostrat a l’assignatura Interculturalitat i Educació, es poden integrar molt bé dinàmiques d’acció concreta tenint present no únicament la diversitat cultural, sinó la individualitat de cadascun dels alumnes. La metodologia aplica l’aprenentatge significatiu; la construcció del coneixement a partir de situacions personals que deixen espai a la diversitat i la fan idònia, sobretot si tenim present que a les nostres aules i, a la societat en general, es fa necessari, cada cop més, incidir en la particularitat del individu/a i en el seu procés d’aprenentatge, des del consens i els esforços de tots/es; des del saber-se part integrant i útil del mateix procés d’aprenentatge.
Val a dir que el caràcter transversal implícit en la Interculturalitat del que ja s'ha parlat anteriorment és un tret fonamental que afavoreix no únicament un desenvolupament cognitiu dels seus continguts a aquest nivell, sinó també la fan idònia per a afavorir les interrelacions entre, les associacions de pares, famílies, i la societat en conjunt, ja que la tots/es esperem solucions a situacions que en l'actualitat i des de tots els àmbits socials, semblen adquirir un grau de complexitat bastant alt. Són moltes les veus que s’han pronunciat al respecte, però tal i com proposa Martiniello (1998) , "...els contactes cada vegada més freqüents entre civilitzacions propicien el cosmopolitisme global i no pas el conflicte generalitzat entre civilitzacions", en una crítica als raonaments del llibre de Samuel Huntington (1997) en què en parlar del “xoc entre civilitzacions”, ens presenta una confrontació pràcticament inevitable.
Aportar solucions encaminades a re-interpretar la realitat evitant els prejudicis marcats majoritàriament pel desconeixement, passa per l’anàlisi objectiu i la creació d’estratègies i eines apropiades que facilitin la tasca educativa des de la reflexió, el consens i l’adaptació permanent. Els educadors/es, mares i pares, i Institucions estem cridats també a la reflexió i a establir nous camins que esdevinguin resposta a aquestes necessitats, des de propostes actuals, obertes, participatives i crítiques. El psicopedagog/a pot orientar, posar en marxa estratègies que ajudin a adquirir compromisos envers aquestes necessitats educatives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario